Els grànuls de kèfir són una barreja simbiòtica de diverses espècies i grups microbians. Predominen els bacteris làctics, els que més coneixem per la seva acció en productes làctics com iogurts, formatges i el mateix kèfir de llet. Destaquen espècies com Lactobacillus delbruekii, Lactobacillus kefiranofaciens, Lactobacillus acidophilus, Lactobacillus kefiri, Lactobacillus fermentum, Lactobacillus brevis, Lactobacillus casei, Lactobacillus hilgardii, Lactobacillus lactis, Lactococcus spp, Leuconostoc spp. També hi ha llevats, els mateixos que es troben en fermentacions de vegetals com el vi, la cervesa, les olives o el chukrut, com Kluyveromyces spp, Debaryomyces hansenii, Candida kefyr, Dekkera anòmala, Saccharomyces cerevisiae, Torulaspora delbrueckii, Pichia fermentans o Sacharomyces turicensis. Finalment, també hi ha bacteris acètics, els que coneixem com a responsables de l’elaboració del vinagre, com les espècies Acetobacter favarum o Acetobacter orientalis.
Aquests microorganismes interactuen entre sí i depenen els uns dels altres. Inicialment alguns d’ells comencen a usar el sucre del medi i generen metabòlits que els altres necessiten. Aquests segons, al seu torn, també generen metabòlits útils pels primers. Realment la complexitat és tal que no es coneix al detall, ni els diferents passos que es succeeixen ni exactament la rica complexitat del producte final, el kèfir d’aigua, que és una beguda on gairebé ha desaparegut el sucre inicial però que està colonitzada per milions de bacteris en suspensió i enriquida amb els metabòlits que han generat per la seva acció fermentativa.
Històricament s’ha recomanat el kèfir per al tractament de diverses condicions com problemes gastrointestinals, hipertensió, al·lèrgies i fins i tot isquèmies i altres problemes cardiovasculars. Tot i això, els resultats del seu estudi científic fan difícil establir una utilitat clara per a aquests usos així com fer comparacions entre diferents estudis.
Les propietats del kèfir d’aigua són degudes a tres factors:


